Cargando... Disculpe las molestias

Alboraya UD

Autocares Puerto
Autocares Puerto
MIC

Ara que estem en Setmana Santa em venen al cap els torneigs de futbol que he tingut l’ocasió de presenciar, com a pare de jugadors, de l’Alboraya UD: Torneig de la Ceràmica d’Onda, Oviedo Cup, el MIC… De tots guarde grans i bons records, i tasts de les especialitats locals: el café amb el brandi “cremadet” de Castelló, la fabada asturiana, el pollastre amb “escamarlans”, que és com diuen a les cigales en l’Empordà… He vist diferents seccions de l’Alboraya competir amb les escoles de futbol del Barça, Atlético de Madrid, Espanyol, Sevilla, Aspire Football Dreams de Qatar, Ajax d’Amsterdam… i en molts casos guanyar (sí, sí, guanyar, tot “un equipet de poble”, com alguna volta li he escoltat dir a José Vicente Hurtado, amb sorna alboraiera). No cal explicar com se li queda la cara a un xiquet de la Plaça del Carme després de, amb mooolt d’esforç, guanyar-li un partit de futbol al Manchester United Football Club per 2 a 1. He tingut la sort de vore-ho i tinc fotos que ho demostren. Sí, senyores i senyors. Un “equipet de poble”. Possiblement la majoria d’hipotètics lectors d’este article coneixen de sobra la trajectòria i els mèrits de l’AUD, i saben el paper que el nostre club representa en el futbol valencià. No discutiré amb segons qui si la presència del futbol als mitjans de comunicació és excessiva, si se li dona una preponderància no justificada sobre la resta d’esports i altres arguments per l’estil. És qüestió de punts de vista i segurament qui ho crega aixina no va errat. Però en tot cas, si parlem de futbol base a València, hem de parlar de l’Alboraya Unión Deportiva. Sense cap dubte. Ben segur que el veïnat és coneixedor. I si no, estaria bé que ho fóra. Sabem que tenim artistes importants i reconeguts en música, pintura, arts escèniques. Atletes, escriptors, llauradors pioners i innovadors… però també tenim una escola de futbol base que s’encarrega d’ensenyar als nostres xiquets (i molt poques xiquetes, és cert) el que significa un esport d’equip, i la disciplina i la responsabilitat que comporta l’esforç col·lectiu. No vos heu fixat en la quantitat de “nanos” que van amb el xandall de l’Alboraya jugant pels carrers del poble?

I tornant al tema, el xandall no només circula per ací. Amb els autobusos de Paco Puerto, els “tres peixets”de l’escut han recorregut molts quilòmetres, moltes carreteres i molts camps de futbol de la península i d’alguna illa que altra. I quan ve la Pasqua els papàs que podem hi anem al darrere.393 (2)

En el meu cas, vaig viatjar a L’Empordà en la Setmana Santa del 2013. Es tractava del MIC (Mediterranean International Cup) que es juga allà. Les circumstàncies feren que em tocara anar a soles. Vaig reservar una habitació a l’hotel i tot perfecte: en moto i a vore futbol. Un bon pla. Per cert, espectacular la Setmana Santa de Girona. I les bandes de música no acompanyaven gens malament (la meitat dels músics, valencians segur). L’assumpte és que cada matí mirava el mapa de carreteres i amb l’ajuda del recepcionista m’orientava per a arribar als camps de futbol on jugava l’AUD: Llagostera, Hostalric, Sant Feliu, Torroella… Un bon dia l’home, que havia pres confiança, i mirant que els pobles pels que li consultava eren seus del MIC, em preguntà si no tenia jo alguna cosa que vore en el torneig. I clar, li vaig explicar que el meu fill era jugador. Resultà que ell també tenia un fill que jugava en un equip de la comarca i que a voltes també participava en el MIC… i això i allò, i estiguérem raonant del tema uns quants minuts. I arriba el moment que em pregunta per l’equip en què juga el meu fill. “L’Alboraya UD”, li dic. I de seguida respon: “ah, clar! L’”Alburaya” és una escola de futbol molt bona que hi ha a València, que venen tots els anys i ho fan molt bé, oi que sí?”. I ara sí. Vaig clavar els colzes al taulell de recepció i li vaig contestar amb ganes: “No senyor! No és només una escola de futbol. Alboraia és un poble ben “xulo”, que és el meu, amb prop de 24.000 habitants, a la voreta nord de València i amb una horta com no n’hi ha altra. Amb platja i barranc. És de veres que, a més, té un magnífic equip de futbol on juguen alboraiers i xicons de la contornada. El que no m’imaginava jo és que vosté coneguera l’equip, però no el poble!”

Conclusió. Veïns, veïnes, ciutadania i autoritats en general: va i resulta que l’equip local de futbol és un excel·lent ambaixador del nostre poble. Una oportunitat que caldria no deixar passar.

Pep Lliso.

  • SAN ISIDRO LABRADOR, S/N - APTDO. DE CORREOS, 111 - 46120 ALBORAYA (VALENCIA) ESPAÑA TELF. 961850005 - FAX 961336978 - em@il: info@alborayaud.com